Si… al final han caigut… però només el grup dels grans…
Els monitors.
dissabte, 24 de juliol del 2010
Waka-Waka final
Copes alçades, brindis final, marcador apagat, partit guanyat, energia fosa, somni final, missió complida, agraïment etern…
Xocolata calenta per corre a entrenar…penal mortal, aposta perduda, mal tràngol passat…Anton”s” triomfants…
Rànquing final, tots hem guanyat, ni vencedors ni vençuts, lo important, estar i arribar..,hem anat tots a una, inseparables fins a acabar, aquest darrer dia de Campus total…
Entrenadors que debuten, Valbuenas stars, els petits ja tenen mirall proper on poder-se mirar…
Fideus per dinar, darrer plat trencat…quin dineral!!! Presi stressat…
Migdiada rebel i tots a cridar, objectes perduts, hotel cap per avall…res destacable per reparar..
Intensiu d’angles, Holligans acabats!!! “my English is perfect”, riuen els grans…
Festa o hoquei en que coi quedem?? Fer les dos coses ja ens està bé…aparquem les rodetes, demà ja vindran, patinant amb més força a pel darrer remat….
Remullem la tarda, piscina increïble, un cop més gracies Gemma per ser la mare de Ribes…confidències sense llum, escenari inigualable, passejos adolescents entre bosc i muntanyes…música forta, convidem la Shakira a que vinguí a sopar i “waka waka”, disco total, pódiums a petar, “pizzas&buenri” pista de ball…
Noms de paper, emocions de Dragon Khan, regals que venen regals que van…pantalons de talles grans per a infants de cor immens, samarretes que es trepitgen que son de l’ídol proper…vic afortunat, la grossa ha caigut a les mans del bo d’en Marià!!!decepcions i alegries, l’any que ve serà i sinó que més dona, mentre tinguem salut…
Pàgina acabada, llibre tancat, la prestatgeria es plena de records impossibles d’esborrar…us espero demà nomes vull felicitar-vos pels fills que m’heu deixat…gràcies, moltes gràcies…jo també us voldré abraçar…
Des de Ribes per ultima nit el petó més tendre a Vilassar, Vic, a la England i al Mataró desitjat…
P.D. gràcies Ricky i Hermano per aguantar nit darrera nit el meu romanticisme tot i la vostra insensibilitat…
Xavi Lora
divendres, 23 de juliol del 2010
Àxel Antón aconsegueix vestir al Xavi de CULÉ per un dia…
El Sr. Xavier Lora, reconegut “perico” fins a la mort, ha jugat amb foc aquests dies fent diverses apostes amb alguns dels vostres fills, i al final, qui juga amb foc… L’Àxel ho ha aconseguit…. També us haig de dir que n’ha guanyat alguna el Xavi, però això ho deixo per més tard, ara toca marxar. Aquesta notícia no podia esperar fins a la nit.
Fins després
Frase del dia… (V)
Demà ens llevarem a les 7 per anar a córrer…
Pol V., Marià C. i Marc F. (els fuets atlètics de Vic… )
Fotos
Sobre el visor de fotografies que hi ha a la dreta, he posat el link on estan penjades les fotos. Utilitzeu aquest, ja que sembla que el que teníem fins ara no apareixen totes les fotos.
Gràcies per avisar Marga.
Salut a tots.
Xàfec d’estiu…
Persianes baixades, ulls aclocats, llums apagades, somriures finals, nits que comencen capítols tancats, dia que comença, il·lusions renovades…
Dijous de clars i núvols, de rajos estivals i trons de tempesta, intermitència, lliçó magistral…
Acaballes de juliol, dies curts que s’escapen traca final a punt d’esclatar encenem la metxa d’aquest penúltim relat,,,
Sessió de jocs tradicionals, imagineu-vos aquelles curses de sacs on el final era tan lluny com nosaltres recordem aquells anys..estira la corda amb força per lluitar per un equip si es necessari en hem deixat per un punt el genoll pelat…tombarelles i croquetes corre, viure sense parar…
A la pista mentrestant una lliçó magistral, gràcies Edu per les frases que ens has deixat, gracies Edu per la sobretaula gracies…i a tu Ricard gràcies per l’intensitat que ens has transmès a cada exercici, a cada consell, a cada..un orgull que siguis un dels nostres un orgull que formis part de la nostra família vilassarenca…
Al igual que a tots els restaurants dijous de paella per llepar-se els dits…trucada argentina, ganes d’enyorar...
Tarda de pluja i joc, de sol i Couldines..Gracies Doctor Ferré per recuperar-me…tarda de comiats, et trobaré a faltar capità, és molt gran el fill del Nani, es molt gran el de Mataró…tarda de cors trencats, d’amors que venen i van…d’amors d’estiu..tarda de foods trencats, de força de voluntat, “d’ hoquei per un tubo” de cardar i de jugar…
Nit improvisada, de cops i bromes de sofà, de comandaments a distancia, de corredisses de passadís, nit de pluja intensa, de cròniques i narrativa infantil, nit de Vilassar i de Ribes, de Monjes i companyia, de confessions a cau d’orella, de converses de cafè…nits de sofàs rendits que ens amaguen el camí de retorn al llit…em poso el “bombín” sabinero i Gemma i Gil us canto: gràcies per l’hotel dulce hotel…
Portàtil calent, música relaxant, crònica acomiadada, de rodetes desitjades, de llums semi apagades, de ganes de riure i dormir, classificacions que fumegen, de preparatius de comiat, de fotos penjades, de monitors agraïts i feliços dels seus papes i mames orgullosos…
L’últim que tanqui la porta que el cafè de divendres es a punt de sortir
Des de Ribes el peto més tendre a Vilassar, Vic, a la trencada England i a Mataró,,Bona Nit
PD: gracies Sergi per la visita, gràcies per haver “xalat” d’hoquei com nosaltres..fes un petó al Gabi, de ben segur també serà dels nostres.
Xavi Lora
Dijous de clars i núvols, de rajos estivals i trons de tempesta, intermitència, lliçó magistral…
Acaballes de juliol, dies curts que s’escapen traca final a punt d’esclatar encenem la metxa d’aquest penúltim relat,,,
Sessió de jocs tradicionals, imagineu-vos aquelles curses de sacs on el final era tan lluny com nosaltres recordem aquells anys..estira la corda amb força per lluitar per un equip si es necessari en hem deixat per un punt el genoll pelat…tombarelles i croquetes corre, viure sense parar… 
A la pista mentrestant una lliçó magistral, gràcies Edu per les frases que ens has deixat, gracies Edu per la sobretaula gracies…i a tu Ricard gràcies per l’intensitat que ens has transmès a cada exercici, a cada consell, a cada..un orgull que siguis un dels nostres un orgull que formis part de la nostra família vilassarenca… Al igual que a tots els restaurants dijous de paella per llepar-se els dits…trucada argentina, ganes d’enyorar...
Tarda de pluja i joc, de sol i Couldines..Gracies Doctor Ferré per recuperar-me…tarda de comiats, et trobaré a faltar capità, és molt gran el fill del Nani, es molt gran el de Mataró…tarda de cors trencats, d’amors que venen i van…d’amors d’estiu..tarda de foods trencats, de força de voluntat, “d’ hoquei per un tubo” de cardar i de jugar… Nit improvisada, de cops i bromes de sofà, de comandaments a distancia, de corredisses de passadís, nit de pluja intensa, de cròniques i narrativa infantil, nit de Vilassar i de Ribes, de Monjes i companyia, de confessions a cau d’orella, de converses de cafè…nits de sofàs rendits que ens amaguen el camí de retorn al llit…em poso el “bombín” sabinero i Gemma i Gil us canto: gràcies per l’hotel dulce hotel…
Portàtil calent, música relaxant, crònica acomiadada, de rodetes desitjades, de llums semi apagades, de ganes de riure i dormir, classificacions que fumegen, de preparatius de comiat, de fotos penjades, de monitors agraïts i feliços dels seus papes i mames orgullosos…
L’últim que tanqui la porta que el cafè de divendres es a punt de sortir
Des de Ribes el peto més tendre a Vilassar, Vic, a la trencada England i a Mataró,,Bona Nit
PD: gracies Sergi per la visita, gràcies per haver “xalat” d’hoquei com nosaltres..fes un petó al Gabi, de ben segur també serà dels nostres.
Xavi Lora
Visió real del Campus (VI)
D’acord, anem a cardar un escrit.
Primer de tot, dir que durant el temps que hem passat en aquesta estada ens ho hem passat d’allò més bé.
Hem conegut gent nova, com en Diús i els novells de l’estada, als quals hem ajudat. També hem conegut grans figures en el món de l’hoquei patins internacional.
Durant aquesta estada hem après moltes coses sobre l’hoquei patins, però seguim preguntant-nos si són 8 o 10 els jugadors que intervenen en un partit, ja que els porters també juguen, i el nom jugador deriva del verb jugar.
Aquesta setmana hem sigut un grup reduït de nois de la nostra edat ja que es va tardar en confirmar que podíem assistir-hi . Hem estat el Bernat, el Víctor, l’Adrià, el Marc, el Martí, el Pol Cervera i el nou “bate de España”: Pol Sierra, el orgullo español. I en Diús, perdó.
Els nens petits i el Diús no paren de mirar Doraemon i Tom & Jerry en cada moment lliure que tenen, recordant-nos vells temps.
Afegir també que aquest any hem gaudit de la companyia de joves promeses del club Vigatà com en Marc Fernández, Pol Vivet i el trempat d’en Marià.
Ens agradaria agrair l’esforç de gent com en Xavier Lora que tot i ser “perico”, s’ha esforçat per fer possible que aquest any haguem pogut tornar aquí.
Salutacions pel Martí des de Ribes de Freser i dir-li que es una pena que hagi tardat tant en marxar.
PD: Ens agradaria tornar l’any que ve i poder aprofundir la nostra relació amb en Josep Roma i la resta de la colla.
Cardar: Múltiples verbs. Utilitzat freqüentment pel Roc i la gent de Ribes. Ex: Jo cardí.
Marc, Adrià, Victor, Bernat i el nostre amic Diús.
Visió real del Campus (V)
Avui, dijous 22 de juliol ens han entrenat en Ricard (ex-entrenador OK Lliga) i l’Eduard Castro(segon entrenador del primer equip del Barça).
A la tarda, els petits han jugat a matar conills i després han fet partits d’hoquei. Els grans hem jugat a hoquei i malauradament no hem pogut fer jocs al camp de futbol perquè plovia. Aleshores hem anat a l’hotel a dutxar-nos.
Carles Taxonera i Arnau Valbuena
Visió real del Campus… (IV)
Dijous 22 de juliol
Estimats pares i mares.
Aquets dies ens o hem passat molt bé encara que os em trobat a faltar (alguns una mica)
Va venir un entrenador del Barça. També va venir el Jordi Adroher , vam mirar una pel·lícula (monstruos contra alienígenas)
Us ho esteu passant bé sense nens ?
Una abraçada molt gran !
Eric i Jordi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)