Xàfec d’estiu…

Persianes baixades, ulls aclocats, llums apagades, somriures finals, nits que comencen capítols tancats, dia que comença, il·lusions renovades…
Dijous de clars i núvols, de rajos estivals i trons de tempesta, intermitència, lliçó magistral…
Acaballes de juliol, dies curts que s’escapen traca final a punt d’esclatar encenem la metxa d’aquest penúltim relat,,,
Sessió de jocs tradicionals, imagineu-vos aquelles curses de sacs on el final era tan lluny com nosaltres recordem aquells anys..estira la corda amb força per lluitar per un equip si es necessari en hem deixat per un punt el genoll pelat…tombarelles i croquetes corre, viure sense parar…
A la pista mentrestant una lliçó magistral, gràcies Edu per les frases que ens has deixat, gracies Edu per la sobretaula gracies…i a tu Ricard gràcies per l’intensitat que ens has transmès a cada exercici, a cada consell, a cada..un orgull que siguis un dels nostres un orgull que formis part de la nostra família vilassarenca…
Al igual que a tots els restaurants dijous de paella per llepar-se els dits…trucada argentina, ganes d’enyorar...
Tarda de pluja i joc, de sol i Couldines..Gracies Doctor Ferré per recuperar-me…tarda de comiats, et trobaré a faltar capità, és molt gran el fill del Nani, es molt gran el de Mataró…tarda de cors trencats, d’amors que venen i van…d’amors d’estiu..tarda de foods trencats, de força de voluntat, “d’ hoquei per un tubo” de cardar i de jugar…
Nit improvisada, de cops i bromes de sofà, de comandaments a distancia, de corredisses de passadís, nit de pluja intensa, de cròniques i narrativa infantil, nit de Vilassar i de Ribes, de Monjes i companyia, de confessions a cau d’orella, de converses de cafè…nits de sofàs rendits que ens amaguen el camí de retorn al llit…em poso el “bombín” sabinero i Gemma i Gil us canto: gràcies per l’hotel dulce hotel…
Portàtil calent, música relaxant, crònica acomiadada, de rodetes desitjades, de llums semi apagades, de ganes de riure i dormir, classificacions que fumegen, de preparatius de comiat, de fotos penjades, de monitors agraïts i feliços dels seus papes i mames orgullosos…
L’últim que tanqui la porta que el cafè de divendres es a punt de sortir
Des de Ribes el peto més tendre a Vilassar, Vic, a la trencada England i a Mataró,,Bona Nit
PD: gracies Sergi per la visita, gràcies per haver “xalat” d’hoquei com nosaltres..fes un petó al Gabi, de ben segur també serà dels nostres.

 
Xavi Lora