Una muntanya de somiatruites...
Silenci, llums apagades, quart creixent diu la lluna, cigarreta fumejant, baixa el riu amb força, l’hivern ha estat fred i dur només sona una música... Albert Pla el somiatruites... quantes coses que hem somiat en aquest present capítol...
El miràvem i ens creiem ser com ell, l’imitàvem, l’escoltàvem, el veiem, el sentíem, rematàvem les seves passades i l’abraçàvem al fer un gol...que llarga l’espera, fins que aquest matí allà el teníem, patinant amb nosaltres, aquella firma de l’stick avui era un ídol proper, el tocàvem...GRACIES ADRO per haver-nos deixat somiar desperts...aquesta nit serem somiatruites i aixecarem la copa d’Europa al teu costat, abraçats a tu igual que avui...
A la gespa del camp de futbol hem somiat amb boles i strikes, amb bats i “home run”, el nostre bat colpejava la bola amb força i somiàvem desperts que ningú l’atrapava, base, base, i...hem estat per un somni autèntics ídols americans del beisbol...
Entre somni i somni érem Tom i Jerry, érem dibuixos animats, que entreteníem l’estona d’un grapat d’ulls cansats i enèrgics a la vegada... hem estat per un somni vivint dins un televisor... érem somiatruites...
Quin somni el de la tarda, un estadi olímpic ple de gent, corriem com el vent, saltàvem fins a tocar amb les puntes dels dits un boci de cel, llençàvem pesos més enllà de l’infinit i corríem i corríem i ningú ens atrapava i no paràvem de córrer fins arribar al més alt del podi i sonava el nostre himne... per una tarda hem somiat que érem el millor dels atletes olímpics i del nostre cor penjava la medalla més valuosa,la medalla dels somiatruites...
Fins que després de sopar hem arribat somiant al bell mig del Far west i conqueríem terres llunyanes i defensàvem banderes de veritat i cavalcàvem damunt de cavalls i.... érem indis i vaquers, amb plomes i pistoles, amb botes i barrets... érem somiatruites del oest..
I tanqueu els ulls hi somieu com nosaltres fem, somiar és gratis i tu i jo sabem que a vegades la realitat encara és millor de tot allò que un dia tu i jo havíem somiat... silenci, que ningú pertorbi els vostres somnis, tanqueu els ulls i somieu...sigueu com diu la cançó feliços i somiatruites...
Des de Ribes un petó a Vilassar, Vic, Mataró i a tu que també t’enyoro... bona nit...
Xavi Lora
Felicitats Xavi, cada dia està més currada la crònica! A mida que et creix el cansament et creix la inspiració...Començo a dubtar si ho escrius tu o tens un "negre"...jajaja
ResponEliminaUna abraçada per a tots i especialment per l'Axel que té pinta d'estar rebentat
PD: Amb tot aquest material pots començar a fer un llibre.
Felicitats també per a tu, Ricky, pel teu treball en l'ombra, que em consta que porta la seva feina!
ResponEliminaVes per on Xavi que deus d’ esser com els Vampirs...al vespre, ben entrada la nit, et ve l’ inspiració...si més no es quan els teus somnis agafen forma. Potser hauries d’ explotar aquesta faceta teva i escriure algun conte que ajudi a somiar...
ResponEliminaGràcies per a compartir-nos la realitat i la ficció de cada dia, els detalls i les cabòries, els pensaments i les vivències.
Una abraçada enorme per a tots i com sempre...molts petons a l’ Eric i en Jordi.
Jordi i Ruth -pares de l’ Eric Planes-
Quina canya Xavi! Ens encanta llegir les vostres jornades amb aquest estil i detall poètic. Moltes gràcies a tot l'equip per fer viure tantes il.lussions els nostres fills.
ResponEliminaUna araçada per tots i una de més forta per en Roger.
Ruth.
Bon dia a tots, Xavi cada dia hem dono més compte que tens cops amagats.
ResponEliminaEstic convençuda que per els nostres fills seran unes colonies màgiques amb tot el que esteu fent. També cal recordar el treball del Ricky que és igual d'important.
Una abraçada molt i molt forat per tots, peró en especial per Marc Pardo.
Fins aviat
Sílvia
Quin cop amagat que té em Xavi. Ens ha sortit poeta. Magnífic estar en contacte amb vosaltres a través de les cròniques. Quin grup tan maco que feu!! Ei, Roger també va per tú que estàs fent una bona feina. Pel forat del pany els veig a tots contents i somrients.
ResponEliminaCertament Xavi, veig que la inspiració a Ribes mai t'arriba abans de les 00h. Molt bona la crònica de dimarts, esperem amb impaciència la d'avui!!!!! M'agradarà veure el que ens expliquen del Far West...
ResponEliminaI, per favor, penjeu MÉS FOTOS!!!
Una abraçada a tots, pel Nico i per tots els pares que, com nosaltres, s'enganxen al blog per saber una mica més del seus fills!!!
Álvaro i Marta
No agraïrem mai prou l'esforç que fan el Xavi, el Ricky i el Roger pels nostres fills, la dedicació i la implicació que hi posen en qualsevol activitat de les que fan. No sé si quan tornin sabran més d'hoquei però el que si n'estem segurs és que no oblidaran facilment la setmana que estan passant. Ànims i salut, que ja falta molt poc.
ResponEliminaJordi.