Llums i acció, fi de capítol, dia de l’espectador al hotel Prats, gots de plàstic, coca cola , crispetes devorades per lluitar contra el son que ja ens apreta tips ja de matinar…no importa el títol, ni la historia, nosaltres som els actors, nosaltres som la banda sonora, nosaltres som els directors d’aquest guió amb final feliç…arriba l’hora dels Oscars de ben segur tots som premiats…
Dimecres fet a bocins, dia llarg que ja s’acaba, equador ja superat…dijous, divendres, línia de meta...prova casi superada…i les Santes a punt d’arribar!!!
Ben aviat han començat, alguns molt atrevits i un monitor descansat, ahir abans d’obrir el calaix dels somnis van decidir calçar-se bambes i al sentir el gall cantar reunir-se al jardí del Prats per sortir a corre i respirar…
Els petits hem decidit allarga el somiatruites de dimarts fins arribar al Tir amb arc, on com autèntics Robin Hoods hem omplert de fletxes hipopòtams i cocodrils…
banyadors remullats i tovalloles al sol, banques obertes que canvien monedes per llaminadures que faran invisibles i eterns uns fideus a la cassola...gol crida el futbolí on s’ajunten els grans i els petits...encara tenim diners!!!
Migdiada entre crits de xerinola, son camuflada per passar una bona tarda, cara remullada, sofà marcat a la cara i a corre tots amb la pilota ovalada, assajos i “melés”, classificacions apretades...hoquei també per suposat amb autògraf de famós al stick estampat...
Xafarranxo de combat, olor de roba suada, vestuari, intimitat compartida, nou company al meu costat...
Visita sorpresa, president entusiasmat, pressupost ajustat...sopar de negocis amb un got de vi per remullar...
Enfilem tots junts escales, el meu llit destí final, tanquem llums que aquest dijous ja som a punt d’estrenar...
Monòleg enllestit, de rodetes cap al llit, medicina per dormir, tanquem ulls i bona nit...
Des de Ribes un peto tendre a Vilassar, Vic, a la England adormida i a Mataró...
Xavi Lora
A aquestes alçades de la setmana és ja malatís això d'aixecar-se a veure ràpidament el blog, i com va per Ribes...Ja veig que us ho esteu passant en gran! Les properes colònies per pares, si us plau!
ResponEliminaUna abraçada forta per a tots!
Bon dia campions!!!
ResponEliminaXavi, hi ha que reconèixer que en cada crònica et superes!!!
La sessió de cinema amb crispetes incloses haurà estat l’ èxtasi de l’ Eric, doncs és un entusiasta d’ aquest binomi.
La fotografia és genial, ni ell ni en Jordi van perdre detall!!
Ja no et dic rés de lo del tir amb arc...s’ hauran sentit com a AVATAR.
La veritat és que feu realitat el missatge que si no recordo malament promou Adidas...Impossible is nothing.
És ben cert que ja heu arribat a l’ equador i una mica més i tan sols os podem felicitar i agrair tot el que ens compartiu i el que feu per als nostres fills...i quelcom molt important, la confiança que ens transmeteu.
Una abraçada molt forta i molts petons per a l’ Eric!!!
Jordi i Ruth -pares de l’ Eric Planes-
Tens raó Marga, jo m'aixeco, preparo café i em conecto al blog, això sí a les 7h encara no tinc forces per escriure (falta un altre café...)Molt bo el "parte médico", m'ha encantat lo dels mosquits, ash la Andrea pot amb els mosquits i amb molt més. El que resti del "botiquín" ja ens ho deixareu perquè els nostres fills semblarà que tornen de Vietnam!!! A veure si amb Betadine i tirites ho arreclem..
ResponEliminaXavi, t'has lluit, si continues així ét nomenaràn pregoner de Les Santes...
Petons per tots, i MOLTES GRÀCIES PER CUIDAR DE TOTS...
Miniachuchón pel Nico!! Que encara no l'he vist riure a cap foto, està catatónic...igual que la resta...Reclamo fotos, home, us volem veure més...
Álvaro i Marta
Tens raó Marta, l'Axel tb sembla catatònic...M'hi sumo a la teva reclamació!
ResponEliminaJa Bona tarda, es cert el que diuen la Marta i la Marga, quan arribo a la feina, el primer que faig es connectar-me al BLOG, ja és un vici. Que hi farem!!
ResponEliminaMolts petons per tots, que ja queda poquet.
Silvia
Bona nit a tots. Espero que us ho estigueu passant molt bé. Jo hauria vingut però vaig arribar dissabte 17 d'Argentina i estava super cansada.
ResponEliminaOriol Llenas espero que t'ho estiguis passant molt bé,molts petons,ja que sóc la seva germana.
Aina Llenas