Sol, pluja i plats trencats

És tanquen els llums del primer dia, es baixa el teló d’aquest primer escenari ple de sol, ple de núvols, ple de pluja, ple de nit, ple de..ple de tots aquells ingredients que han donat bon sabor al plat que tot just ara ens acabem de menjar i que hem escurat fins al final..
Feia goig veure’ls ara apurant les seves últimes forces a les seves habitacions entre les darreres corredisses del dia, les penúltimes històries i els primers interrogants que demà de ben segur trobaran resposta…
Avui es d’aquells dies on un es sent orgullós de poder tenir amics com en Linares, ens ha omplert de tècnica i de trucs, d’històries i campionats, de ganxos i de dribblings, de gols i de victòries… ens ha donat una lliçó de que per arribar el camí és sempre intentar-ho…un cop més gràcies Francesc, per la teva amistat, per ser un malalt d’hoquei com nosaltres…
Hem tingut un campionat de futbol, amb un recital de targetes i de gols, de victòries i derrotes, de punts i de classificacions de…de totes aquelles coses que ens agraden i que ens han obert la gana per poder dinar…
Sense temps de migdiades, la pluja ens ha agafat amb els banyadors posats i les tovalloles a les espatlles, tot just de camí a la piscina…ha estat un autèntic “bany interruptus” que s’ha convertit en una lliçó magistral amb accent francès sobre com ens hem de cordar els patins... si mares i pares de ben segur els haureu de seguir cordant però ara ja no tindrem aquella excusa de “ a mi mai m’ho han explicat...”
I del sopar, uiii del sopar, millor no parlar-ne gaire crec que hem batut el record de destrossar vaixelles en menys temps, durant cinc minuts, plats, gots ,plats, més gots, més plats, un altre got..un autèntic dineral fet a trossets...”querido presidente hay que aumentar pérdidas...”
Les darreres energies les hem gastat buscant punts, buscant papers d’il·lusió, on cada un d’ells era un esclat d’alegria de col·laborar en una causa, en un objectiu, de lluitar per un interès comú, de voler que el meu equip fos millor que el teu, que el dels altres, que la meva llanterna fos la que em portés a trobar el paperet de 500...coses de nens!!!
Permeteu-me anar tancant la paradeta, l’habitació de batalla és un autèntic armari de planificacions, de portàtils que treuen fum penjant fotos, classificacions, idees per demà i per l’altre...la 107 és un autèntic laboratori de crear noves formes de que demà ho passem molt millor que avui...cal seguir treballant...es demana silenci i bona nit!!!
Des de Ribes un petó a Vilassar, Vic, Mataró i a l’amic Nakata ple de tendresa i d’enyorança...
P.D: Continuem tots plegats dormint SENSE INTERRUPCIONS...Fins quan durarà???

Xavi Lora