En aquestes colònies ens ho estem passant mol be. Dilluns ens va entrenar el entrenador del juvenil del barça, Francesc Linares. Dimarts i dimecres ens va entrenar el Jordi Adroher. Dijous , es a dir avui,hem jugat a matar.
Cada tarda fèiem una lligueta de hoquei patins i dilluns vam fer un campionat de futbol, jo, que soc l’Oriol i el Nil ens tenim que posar la samarreta de l’espanyol perquè hem perdut una aposta amb el Xavi. L’Axel, el Joel i el Roger ho faran demà.
Oriol Llenas i Àxel Antón
Wenuuuu...!!! que en direm d’ aquest campussss?? Ejem,ejemm... al principi les “nenes” no en tenien ganes però els nens si.
1- Arbitratge d’ en Roger a rugbi... com el cul. Però el d’en Xavi va estar prou bé.
2- En Xavi es depila!!!
3- El Rikindance
4- El Riki com a àrbitre... definitivament no serveix.
5- La Xenia és inútil i sempre està cardant.
6- L’Agnès es vol casar amb el Diús.
7- En Roger no sap el que és pensar (no entendrà ni això que acabo d’escriure).
Hola mama soc el Roger i t’he trobat molt a faltar.
Ens ho hem passat molt be , hem fet molts esports, i al hotel també ens ho estem passant molt be, perquè ens ho hem de fer tot i sols.
T’has enrecordat de donar-li menjar als peixos?
Adéu, espero que tota la família estigui molt be.
Roger Marín
Pacient: Xavier Lora
Jo, Ricard Ferré (el Ricky), com a “responsable” dels serveis mèdics del Campus (soc el que posa les “tirites” i el Betadine), després d’analitzar el resultat del control anti-dopatge del Poeta X. Lora, certifico que no consumeix cap tipus de substàncies psicotròpiques durant la redacció de la crònica diària.
Per tant, intento agafar el compromís que demà algun dels vostres fills faci una crònica del Campus perquè us pugueu assabentar de la realitat del Campus… No discreparà gaire del que explica el Poeta, però serà més fàcil d’entendre.
Pacient: Marc Pont
Aplicat el tractament recomanat. El pacient evoluciona favorablement
Pancient: Marc Pardo
Es manté estable.
Pacient: Jordi Baqué i Andrea Massons
Han aconseguit causar pànic entre els insectes. Cap d’ells se’ls hi ha apropat. Pronòstic favorable.
Pacient: Martí Casas
Psicològicament… no té solució, ho sento Nani… Diagnòstic “grabíiiiiisiiimo”.
Pacient: Aitor Guinter
Manté una dieta correcte.
Espero i desitjo buidar la infermeria abans de dissabte…
Salut a tots.
Dr. Ferré.
Llums i acció, fi de capítol, dia de l’espectador al hotel Prats, gots de plàstic, coca cola , crispetes devorades per lluitar contra el son que ja ens apreta tips ja de matinar…no importa el títol, ni la historia, nosaltres som els actors, nosaltres som la banda sonora, nosaltres som els directors d’aquest guió amb final feliç…arriba l’hora dels Oscars de ben segur tots som premiats…
Dimecres fet a bocins, dia llarg que ja s’acaba, equador ja superat…dijous, divendres, línia de meta...prova casi superada…i les Santes a punt d’arribar!!!
Ben aviat han començat, alguns molt atrevits i un monitor descansat, ahir abans d’obrir el calaix dels somnis van decidir calçar-se bambes i al sentir el gall cantar reunir-se al jardí del Prats per sortir a corre i respirar…
Els petits hem decidit allarga el somiatruites de dimarts fins arribar al Tir amb arc, on com autèntics Robin Hoods hem omplert de fletxes hipopòtams i cocodrils…
banyadors remullats i tovalloles al sol, banques obertes que canvien monedes per llaminadures que faran invisibles i eterns uns fideus a la cassola...gol crida el futbolí on s’ajunten els grans i els petits...encara tenim diners!!!
Migdiada entre crits de xerinola, son camuflada per passar una bona tarda, cara remullada, sofà marcat a la cara i a corre tots amb la pilota ovalada, assajos i “melés”, classificacions apretades...hoquei també per suposat amb autògraf de famós al stick estampat...
Xafarranxo de combat, olor de roba suada, vestuari, intimitat compartida, nou company al meu costat...
Visita sorpresa, president entusiasmat, pressupost ajustat...sopar de negocis amb un got de vi per remullar...
Enfilem tots junts escales, el meu llit destí final, tanquem llums que aquest dijous ja som a punt d’estrenar...
Monòleg enllestit, de rodetes cap al llit, medicina per dormir, tanquem ulls i bona nit...
Des de Ribes un peto tendre a Vilassar, Vic, a la England adormida i a Mataró...
Xavi Lora
“Em vaig fer amic d’una noia perquè tenia un tricicle de quatre rodes…”
Ricard Ribas
“Ho reconec, a vegades no soc innocent!!!”
Roger Marín
“Jo quan descarrego, descarrego i…”
Pol Vivet
Una muntanya de somiatruites...
Silenci, llums apagades, quart creixent diu la lluna, cigarreta fumejant, baixa el riu amb força, l’hivern ha estat fred i dur només sona una música... Albert Pla el somiatruites... quantes coses que hem somiat en aquest present capítol...
El miràvem i ens creiem ser com ell, l’imitàvem, l’escoltàvem, el veiem, el sentíem, rematàvem les seves passades i l’abraçàvem al fer un gol...que llarga l’espera, fins que aquest matí allà el teníem, patinant amb nosaltres, aquella firma de l’stick avui era un ídol proper, el tocàvem...GRACIES ADRO per haver-nos deixat somiar desperts...aquesta nit serem somiatruites i aixecarem la copa d’Europa al teu costat, abraçats a tu igual que avui...
A la gespa del camp de futbol hem somiat amb boles i strikes, amb bats i “home run”, el nostre bat colpejava la bola amb força i somiàvem desperts que ningú l’atrapava, base, base, i...hem estat per un somni autèntics ídols americans del beisbol...
Entre somni i somni érem Tom i Jerry, érem dibuixos animats, que entreteníem l’estona d’un grapat d’ulls cansats i enèrgics a la vegada... hem estat per un somni vivint dins un televisor... érem somiatruites...
Quin somni el de la tarda, un estadi olímpic ple de gent, corriem com el vent, saltàvem fins a tocar amb les puntes dels dits un boci de cel, llençàvem pesos més enllà de l’infinit i corríem i corríem i ningú ens atrapava i no paràvem de córrer fins arribar al més alt del podi i sonava el nostre himne... per una tarda hem somiat que érem el millor dels atletes olímpics i del nostre cor penjava la medalla més valuosa,la medalla dels somiatruites...
Fins que després de sopar hem arribat somiant al bell mig del Far west i conqueríem terres llunyanes i defensàvem banderes de veritat i cavalcàvem damunt de cavalls i.... érem indis i vaquers, amb plomes i pistoles, amb botes i barrets... érem somiatruites del oest..
I tanqueu els ulls hi somieu com nosaltres fem, somiar és gratis i tu i jo sabem que a vegades la realitat encara és millor de tot allò que un dia tu i jo havíem somiat... silenci, que ningú pertorbi els vostres somnis, tanqueu els ulls i somieu...sigueu com diu la cançó feliços i somiatruites...
Des de Ribes un petó a Vilassar, Vic, Mataró i a tu que també t’enyoro... bona nit...
Xavi Lora
Estan engrandint el compte de despeses del campus… plat a plat… got a got..
Roger Marín, Marià Coma i Andrea Massons
